1 m. [LC] Acció de rebutjar. El seu rebuig ens obligà a cercar un altre col·laborador. 2 m. [MD] [ZOA] Resposta immunitària d'un organisme contra les cèl·lules, els teixits o els òrgans trasplantats, o contra la sang transfosa, que li són incompatibles. 3 1 m. [LC] Cosa rebutjada. 3 2 m. [LC] Part d'una mercaderia que, per la seva mala qualitat, ningú no ha volgut. La fruita bona, ja l'ha venuda tota: no li queda sinó el rebuig. 4 m. [EL] rebuig en mode comú Propietat dels amplificadors diferencials d'eliminar senyals comuns a les dues entrades.
